Herba d’Hamelí neix de la confluència de
quatre seguidors del rock simfònic dels anys 70, en especial dels Jethro Tull.
Amb l’oportunitat de disposar d’una sala d’assaig al campus nord de la UPC, en
Dani al baix, en Llibert a la flauta, guitarra acústica i mandolina, l’Albert a
la guitarra elèctrica i en Guillem a la bateria comencen a assajar a principis
de Septembre del 2001. Amb un repertori basat en temes de Jethro Tull i
cançoner català el grup comença a agafar cos. Van sorgint múltiples concerts la
qual cosa que fa augmentar la unitat i consistència musical i personal del
grup. Finalment a l’estiu es pren la decisió d’enregistrar una maqueta amb els
propis medis. Bàsicament una tarjeta de so d’ordinador una mica potent, un
micro deixat per un bon veí d’escala i una vella taula de so per gravar la
bateria. D’aquí i d’un gran esforç de postproducció casolana d’en guillem neix
“la dansa de les rates”. El primer fill de l’herba basat en el popular conte
del flautista d’hamelí. Aquest disc conté bàsicament totes les influències del
grup que són bàsicament la vessant més mitjeval-rock-folk tenint com a principal
referent l’Elèctrica Dharma, una part de rock clàssic a l’estil Ñu i un
component de rock simfònic a l’estil Jethro Tull, Camel i King Crimson.
L’Herba va continuar durant el 2003 treballant
en l’adaptació de temes tradicionals catalans al seu estil propi, van adaptar
tocs de gralla, la dansa de la mort i cançons mes populars com el torna torna
Serrallonga. Amb l’incorporació de nous musics, En Carles Pinós als teclats,
amb experiència a treure un 200% de rendiment a un simple Casio-tone i el
violinista Jordi Marquillas (ex Atzucac) l’Herba descobreix el seu so propi i
treballa per consolidar-lo. En aquests so, deixen bastant de banda les
distorsions elèctriques i van a buscar sons més cristalins d’una guitarra
acustica acompanyada d’una mandolina per trobar ritmes belluguers, amb melodies
de flauta, violí i gaita treballant a diferentes veus i creant harmonies,
ritmes medievals, tradicionals i acrods de 4 notes i linies de baix tant rítmc
com melòdic, per donar-li un toc mes modern i elegant, entenedor per a tots els
públics. En definitiva, musica tradicional, antiga, moderna i progressiva, en
una cocktelera i ben sacsejada a consciència.
Amb aquesta nova formació surt a la llum la
maqueta “Cançons de casa i Sons de carrer” una maqueta molt més elaborada, tant
en so com edició, doncs l’Herba ha après anteriorment sobre l’engregistrament i
la producció casolana, i grabar amb medis propis. En aquesta grabació, es
defineix el “Só Herba” que han estat buscant al gust de tots els músics que hi
toquen.
Durant l’any 2006
l’Herba va estar treballant per treure la seva tercera maqueta anomenada
“L’Aplec dels Bojos”, obra conceptual basada en una llegenda urbana que
s’explica per Sabadell. En aquest tercer disc el rock progressiu pren un fort
protagonisme per combinar-se amb la música tradicional. Seguint la línia de les
altres maquetes, aquesta es va editar amb els propis mitjans del grup i sense
cap ajuda externa.
A mitjans de 2006,
l’Albert, el Llibert i el Jordi deixen el grup per qüestions personals o
musicals. No obstant, l’Herba incorpora a l’Ariadna Saez al violí i a en Víctor
Cáceres al saxo per donar continuïtat al projecte musical iniciat al 2001.
L’any 2007 va ser un
any de molts canvis pel grup, la sobtada marxa de l’Ariadna (violí) i Victor
(saxo i veu) fa replantejar seriosament la continuitat del projecte, l’anada i
vinguda de diversos músics fa crear una època d’inestabilitat al grup que no
obstant continua treballant com a trio; a finals d’estiu s’incorporen al grup
el Ferran Tusquellas (guitarra i veu) i la Guida Maymo(flauta) i tornen a
realitzar concerts per un periode breu. A finals de setembre la Guida deixa
l’Herba per motius personals i posteriorment el Ferran deixa el grup per motius
musicals. Al començament de la tardor de 2007, l’Herba d’Hamelí dóna un pas més
en la seva progressió com a grup i incorpora a les seves files al guitarrista
Valentí Pinós i al cantant i guitarrista Ricard Rius (Arial Black) i aposta per
dur a terme un estil més experimental endintsant-se definitivament en les
sonoritats més identificatives del rock simfònic i progressiu, prenent com a
referents grups com Iceberg, Camel, PFM, Gong o la música laietana; temes com
“Noves construccions”, “Picant pedra” o “El llarg revolt” confirmen aquesta
tendencia. Recentment s’ha reincorporat la Guida al grup després d’un any
d’absència donant un toc encara més personal al grup.
Durant l’any 2008
l’Herba d’Hamelí grava el seu quart treball, “Inversa visual”, on ja queda
reflectida la nova tendència del grup cap a les sonoritats del rock simfònic-progressiu;
aquest disc surt editat a l’any 2009.
Actualment l’Herba
d’Hamelí presenta “Inversa visual” als escenaris locals.
Castellano
Herba d’Hamelí nace de la confluencia de
cuatro seguidores del rock sinfónico de los años 70,en especial de Jethro
Tull.Con la oportunidad de disponer de una sala de ensayos en el campus norte
de la UPC ,con Dani al bajo,Llibert a la flauta,guitarra acústica y
mandolina,Albert a la guitarra eléctrica y Guillem a la batería comienzan a
ensayar a principios de Septiembre del 2001.Con un repertorio basado en temas
de Jethro Tull y el cancionero Catalán,el grupo empieza a tomar cuerpo.Van
surgiendo multiples conciertos,lo cual hace que aumente la unidad y
consistencia musical y personal del grupo.Finalmente,ese verano,se toma la
decisión de grabar una maqueta con medios propios.Basicamente una tarjeta de
sonido un poco potente,un micro prestado por un buen vecino de escalera y una
mesa de sonido para grabar la batería.De esto,y de un gran esfuerzo de
postproducción casera por parte de Guillem nace “La Dansa De Les Rates”,el
primer hijo de L’Herba basado en el popular cuento del Flautista de
Hamelin.Este disco cuenta básicamente con todas las influencias del grupo
empezando por la vertiente más medieval-rock-folk teniendo como máximo
referente l’Eléctrica Dharma,una parte de rock clásico al estilo Ñu y un
componente de rock sinfónico al estilo Jethro Tull,Camel y King Crimson.
L’Herba continuó
trabajando durante el 2003 en la adaptación de temas tradicionales Catalanes a su
propio estilo,como toques de Gralla,”La Dansa De La Mort” y canciones más
populares como el “Torna Torna Serrallonga”.
Con la incorporación
de nuevos músicos,Carles Pinós a los teclados,con experiencia en sacar un 200%
de rendimiento a un simple Casio-Tone y el violinista Jordi Marquillas (ex
Atzucac) l’Herba descubre su propio sonido y trabaja para consolidarlo.En estos
sonidos,dejan bastante de lado las distorsiones eléctricas y buscan los sonidos
más cristalinos de una guitarra acústica acompañada de una mandolina para
encontrar ritmos movidos,con melodías de flauta,violín y gaita trabajando a
diferentes voces y creando harmonías ,ritmos medievales,tradicionales y acordes
de 4 notas y líneas de bajo tanto rítmicas como melódicas,para darle un toque más
moderno y elegante,entretenido para todos los públicos.En definitiva,música
tradicional,antigua,moderna y progresiva,en una cocktelera y bien removida a
conciencia.
Con esta nueva formación sale a la luz la
maqueta “Cançons de casa i Sons de carrer”,una maqueta mucho más elaborada
tanto en sonido como en edición con el aprendizaje anterior en materia de
grabación y edición casera.En esta grabación se define el “Sonido Herba” que
han buscado los músicos que la componen a gusto de todos.
durante el año 2006,l’Herba
trabajó en su tercera maqueta llamada “L’Aplec dels Bojos”,obra conceptual
basada en una leyenda urbana que se cuenta en Sabadell.En este tercer disco el
rock progresivo toma un fuerte protagonismo combinándose con la música
tradicional.Siguiendo la linea de las otras maquetas,se edita con medios
propios y sin ningún tipo de ayuda externa.
A mediados del
2006,Albert,,Llibert y Jordi dejan el grupo por cuestiones personales o
musicales.No obstante,L’Herba incorpora a Ariadna Saez al violín y a Victor
Caceres al saxo y a la voz para darle continuidad al proyecto musical iniciado
en 2001.
El año 2007 fue un año de profundos cambios en
el grupo, la repentina marcha de Ariadna (violín) i Victor (saxo i voz) hace
replantear seriamente la continuidad del proyecto, la ida y venida de varios
músicos provoca una época de inestabilitad al grupo que no obstante continua
trabajando como trío; a finales de verano se incorporan al grupo Ferran
Tusquellas (guitarra i voz) i Guida (flauta) y vuelven a la carretera por un
periodo breve. A finales de setiembre Guida deja el grupo por motivos
personales y posteriormente Ferran hace lo mismo por motivos musicales. A
principios de otoño de 2007, Herba d’Hamelí da un paso más en su progresión
como grupo e incorpora en sus filas al guitarrista Valentí Pinós y al cantante
y guitarrista Ricard Rius (Arial Black) y apuesta por un estilo más
experimental adentrándose definitivamente en las sonoridades más
identificativas del rock sinfónico y progresivo, cogiendo como a referentes grupos
como Iceberg, Camel, PFM o la música layetana; temas como “Noves
construccions”, “Picant pedra” o “El llarg revolt” confirman esta tendencia.
Guida se ha reincorporado recientemente al grupo, después de un año de
ausencia, dando un toque todavía más personal al grupo.
Durante el año 2008
l’Herba d’Hamelí graba su cuarto trabajo, “Inversa visual”, donde queda
reflejada la nueva tendencia del grupo hacia las sonoridades del rock
sinfónico-progresivo; este disco sale editado en el año 2009.
Actualmente l’Herba
d’Hamelí presenta “Inversa visual” en los escenarios locales.